dissabte, 22 de novembre del 2008

Millor que no opinin…


Ja fa dies que sembla que els ciutadans i les ciutadanes de l’Estat no s’acaben de sentir prou satisfets amb la seva democràcia. Cada cop és més freqüent sentir queixes que lamenten l’autisme dels polítics, el seu desinterès un cop ja no necessiten els vots, etc. Ben sovint les opinions del carrer reflecteixen una desafecció cap als nostres polítics que són tractats de ‘vividors’, ‘demagogs’ i altres qualificatius semblants.

No ens ha d’estranyar, doncs, que els ideòlegs polítics (que naturalment no són els líders a qui votem) hagin reflexionat sobre el tema i mirin de trobar una solució al problema de la manca de confiança ciutadana. Ja fa temps que els nostres ‘homes públics’ prometen que no s’oblidaran de nosaltres i ens tindran en compte al llarg de tota la legislatura, però això són bones paraules i no sembla que els descreguts votants es conformin ja amb tan poca cosa.

Ha calgut, doncs, inventar un terme nou: la democràcia participativa. El terme és certament redundant, perquè la democràcia, per definició, ha de ser necessàriament participativa. Com que avui en dia ja no podem reunir tots els votants a l’àgora (tal com feien els grecs), la manera de saber el que volen són les enquestes i les consultes populars.

El primer mètode sembla ja cremat i la seva fiabilitat està cada cop més en entredit, perquè, pel que sembla, la gent no diu el que pensa al primer desconegut que els truca pel telèfon. El segon mètode, en canvi, sembla la gran esperança del sistema. Els referèndums permeten saber el que la gent pensa realment, però fins al moment se n’han fet ben pocs i ben poc significatius. I quina deu ser la raó que no s’acabi de posar a la pràctica aquesta democràcia participativa de la qual tant se’n parla? per què dimonis no hi ha cap consulta popular més enllà d’alguna pregunta circumstancial a no sé quin poble?

Crec que la raó és prou simple: la gent vota el que li dóna la gana i no mira de ser raonable i convenient. Si ens haguessin preguntat sobre la guerra de l’Irak haguéssim dit que no, i així ¿com s’havia de fer la foto de les Açores el nostre líder mundial del bigoti? Si ens preguntessin sobre les subvencions públiques per millorar la liquiditat del sistema financer, haurien de tancar un munt de bancs plens d’executius aprenents d’especuladors. Si ens demanessin sobre la urbanització del litoral, la màfia del totxo hauria de construir al seu pati de casa. I, vés a saber, si ens preguntessin sobre el matrimoni homosexual fins i tot podria ser que li donéssim una alegria al pintoresc dirigent de l’Episcopat espanyol. O potser li faríem veure que les seves tenebroses advertències són ja una relíquia del passat, com la mateixa Santa Inquisició que tant sembla enyorar l’arquebisbe de les ulleres fosques.

En fi, sortiria el que sortiria, però seria el que els votants voldrien que sortís. I això, ara per ara, no sembla que estigui a la llista de prioritats de la nostra conformista classe política, més preocupada pel que diuen les intencions de vot que no pas per saber el que volen realment els seus votants. Recordeu allò que deien els il·lustrats: tot per al poble, però sense el poble.

divendres, 14 de novembre del 2008

Espanya vol millorar les relacions militars amb Estats Units, aprofitant l’arribada de Barack Obama


Degut als canvis que hi ha hagut als Estats Units, el Govern espanyol té com a objectiu establir una relació militar més sòlida amb aquest país. Per això, la ministra de Defensa, Carme Chacón, presentarà el proper dimecres al Congrés la nova directiva de defensa nacional, un document que resumeix les noves normes militars per als pròxims quatre anys i que el president del Govern, Jose Luis Rodríguez Zapatero aprovarà a finals de 2008.

El Govern està d’acord amb la decisió de Zapatero de deixar enrere les tensions acumulades amb l’Administració Bush. El triomf de Barack Obama viscut el 4 de novembre d’enguany, obre un nou canvi de rumb a Estats Units i una esperança de millora en les relacions internacionals.

De fet, Espanya intensificarà encara més la col·laboració militar amb els Estats Units en aquelles missions de pau on siguin requerides les Forces Armades espanyoles. Així doncs, el Govern aplicarà una partida pressupostaria estable per reforçar aquestes forces i d’aquesta manera tenir un exercit més modern i que estigui a l’alçada dels seus aliats europeus i de l’Aliança Atlàntica.

dimarts, 11 de novembre del 2008

Les eleccions més cares de la història nord-americana


El cost de les eleccions generals als Estats Units ha suposat més de 5.300 milions de dòlars, és a dir, 4.150 euros. Aquestes han estat les eleccions més cares en la història del país, segons ha informat l'organització Centre per a Polítiques Responsables (CPR).

"Ens ha sorprès durant anys el cost de les eleccions, especialment les presidencials, però aquesta és la primera que supera la fita dels 5.000 milions de dòlars", va explicar Sheila Krumholz, directora executiva de CPR.

Aquesta elevada xifra demostra el volum d’aquest país i de la feina que han de fer els candidats per donar-se a conèixer davant dels milions d’electors, que finalment els votarà. Barack Obama va comprar espais televisius de mitja hora a les cadenes televisives més importants del país per aparèixer als mitjans de comunicació i aconseguir que el públic el votés. Per la seva banda, John McCain feia aparicions estel·lars en programes televisius criticant a Obama i argumentant que la seva campanya no disposava de tants diners per fer el mateix que el seu rival demòcrata.

El cost de la campanya electoral entre els dos candidats està al voltant dels 2.400 milions de dòlars, estem parlant de 1.875 euros. Els dos candidats han recaptat en total més de 1.500 milions de dòlars , és a dir 1.170 euros, des de l'inici del cicle electoral al gener de 2007.

Els diners destinats en les campanyes generals, publicitat, educació i mobilització de votants provenen de les mateixes fonts que han finançat eleccions passades. La suma total dels costos d’aquestes eleccions representa un increment del 27% sobre el cicle electoral de 2004.

"Comparat amb altres dates, les eleccions no representen una gran despesa. El que volem transmetre és que durant molt temps només els rics han donat xecs als polítics però ara, cada vegada, el ciutadà mig pot convertir-se en donant, encara que doni menys", va dir a Efe Massie Ritsch, portaveu de CPR.

diumenge, 9 de novembre del 2008

La nit americana: Obama, l’esperada victòria


Ja arribat el dia D, s’ha acabat la campanya electoral i s’han fet públics els resultats de les eleccions. Barack Hussein Obama serà el pròxim president dels Estats Units. El triomf ha estat aclaparador. El president electe ha obtingut 349 vots electorals sobre 162 del seu rival republicà John McCain, molt lluny dels 270 que es necessiten per aconseguir la presidència.

Obama serà el 44è president del país, però el primer president negre en la història d'un país d'origen esclavista. L'elecció del candidat d'origen afroamericà suposa un punt d'inflexió en la història d'un país on la minoria negra ha estat tradicionalment discriminada.

La nit del 4 de novembre serà recordada com una jornada històrica, pel fet abans comentat, i a més, perquè s’han produït una sèrie de rècords, que podrien canviar el mapa electoral. Com és el cas de Colorado o Virginia, estats on feia dècades que no guanyaven els demòcrates, i enguany, Obama ha vençut al republicà McCain en aquests estats.

D’altra banda, la participació de la població negra ha superat totes les expectatives i un 95% ha recolzat al demòcrata. La comunitat hispana, que als sondejos previs no apostava per Obama, finalment, s’ha decantat per donar-li el seu vot.

El president electe ha aconseguit un suport sense precedents entre la població jove i les persones que han votat per primer cop. Tant és així, que més del 65% dels menors de 30 anys han votat per Obama, mentre que només el 30% ho ha fet per McCain, es tracta d’una diferencia molt més accentuada que en qualsevol elecció anterior. Dels que han anat a les urnes per primera vegada, gairebé el 70% ha votat pel demòcrata, per contra, el 30% ha escollit al republicà.

El demòcrata assumirà el càrrec el proper 20 de gener de 2009 i també es renovaran les dues cambres que integren el Congrés o Parlament dels Estats Units, on els demòcrates han incrementat el seu recolzament.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

L’Alícia al país dels ‘yankees’

Els nord-americans i els seus tòpics, quin gran tema per a tractar àmpliament. Es podrien dir moltes coses, la veritat és que de tòpics sobre ells n’hi ha per donar i vendre

La típica i tòpica imatge que ens han venut els mitjans de comunicació, ja sigui per mitjà de la televisió i també del cinema és la d’un nord-americà menjant una hamburguesa i bevent un refresc de cola en un 'fast food'. Aquesta projecció actual ha anat arrelant-se des del final de la segona Guerra Mundial. Però, el cert és que darrere d’això hi ha molt més. Cal anar més enllà i això és el que estem analitzant a l’assignatura: Seminari de qüestions actuals de comunicació.

Deixant de banda les famoses hamburgueses, també es coneixen altres tòpics, com el fet que sempre gaudeixen dels nous avenços tecnològics o la seva devoció per la religió. Pel que fa a l'esport, cal tenir present la seva passió pel base ball i pel futbol americà.

Per últim, m’agradaria esmentar la problemàtica qüestió de les armes, com es sabut per tots, als Estats Units estan considerades com un bé més de les famílies. Per això, aquestes es poden aconseguir fàcilment en moltes botigues especialitzades. Aquest és, doncs, un altre fet característic dels nord-americans.