Entrevista a Orlando Jorge Mera, abogado y político dominicano

“Mi deseo es que el mandato presidencial de Obama sea exitoso, pero estoy seguro que tendrá que navegar en medio de la tempestad”

Orlando Jorge Mera tiene 42 años. Se licenció en Derecho (Summa Cum Laude) en la Pontificia Universidad Católica Madre y Maestra en 1991. Actualmente, ocupa la Secretaría General del Partido Revolucionario Dominicano (PRD). Produce y conduce, desde agosto del 2004, el programa Líderes que se emite todos los domingos por Color Visión. Es columnista semanal del periódico El Nacional, en el cual trata temas de interés nacional e internacional. En su blog, (blog.orlandojorgemera.com.do) trata temas de política general, como podría ser la crisis financiera mundial, noticias sobre Barack Obama, Sarkozy o el Partido Revolucionario Dominicano (PRD), entre otros aspectos

¿Qué le llevó a crear este blog? ¿A qué tipo de público va dirigido?

OJM: Siempre he sido un apasionado de las tecnologías de la información y comunicación. Entré al mundo de los blogs, gracias a que accedía a las páginas de los partidos políticos de España, y me entusiasmé al ver los blogs de algunos políticos españoles que efectivamente comunicaban sus ideas a través de esta herramienta. Y el 11 de octubre de 2006, hice mi primera entrada. Desde entonces hasta ahora, mi blog ha ido evolucionando, en cuanto a su contenido.

OJM: Soy político, y actualmente ocupo la Secretaría General del Partido Revolucionario Dominicana, la principal fuerza de oposición de la República Dominicana. Por lo tanto, el blog va dirigido a quienes le gusten la política, la tecnología y sobre todo, amen la democracia.

¿Cómo valora la victoria de Barack Obama en las elecciones norteamericanas?

OJM: Un triunfo histórico no solo por ser el primer afro americano que ingresa al exclusivo círculo de los Presidentes de los Estados Unidos de América, sino por sus ideas de cambio, en la peor crisis financiera desde la Depresión de 1929.

¿Cuáles cree que son los factores que han llevado a Obama a la Casa Blanca?

OJM: En primer lugar, ser una cara diferente, con una historia fascinante y única, que lo convirtió en ejemplo vivo del american dream. En segundo lugar, su plataforma de gobierno, como Candidato del Partido Demócrata, basada en ideas del socialismo democrático. En tercer lugar, el extraordinario uso efectivo del Internet y de la Web 2.0 para estar más cerca del electorado. En cuarto lugar, su firme decisión de respetar el Sistema de Naciones Unidas, expresando respeto por la comunidad internacional, ante la deteriorada imagen de Estados Unidos a nivel mundial, como consecuencia de la guerra en Irak. En quinto lugar, impulsar la distribución de la riqueza en la clase media y en las clases más pobres.

¿Cómo cree que afectará a las relaciones entre Estados Unidos y América del Sur?

OJM: Bajo la administración del presidente George W. Bush, América del Sur (ni América Central ni El Caribe) no ha estado en la agenda prioritaria del gobierno norteamericano. Este es un desafío que tendrá el Presidente Electo Obama, una vez sea juramentado. Dado que, en razón de sus orígenes y por su propia trayectoria, Obama es un ciudadano global, estimo que las relaciones mejorarán.

¿Qué opinión tiene sobre la campaña electoral que realizó el equipo de Barack Obama? ¿Cree que fue efectiva?

OJM: Ha sido la mejor campaña presidencial que se haya desarrollado en Estados Unidos. El crédito de esto lo tienen el propio Obama, y David Pouffle, su Jefe de Campaña, a quien Obama denominó, en la noche de su victoria del 4 de noviembre de 2008, como el héroe anónimo de su campaña. En Organización, se destacaron por llevar la gente a votar; y en Comunicaciones, tuvieron una exitosa política de Cero indiscreciones, lo cual es muy difícil de mantener en una campaña electoral. Por último, y no menos importante, tuvieron un ethos, es decir, una visión ética, adoptando amplios niveles de transparencia, y claro, tuvieron un sentido de misión y de unidad.

OJM: Finalmente, su acercamiento a los ciudadanos a través de la Web 2.0 marca un antes y un después. Es un referente que habrá ahora que alcanzar o superar.

¿Cree que su carisma entre la población norteamericana le hará tener un mandato tranquilo?

OJM: Es difícil predecirlo. Nunca antes, ningún presidente de Estados Unidos enfrentará los retos y desafíos que tendrá Obama. En el plano internacional, un mundo convulsionado por la guerra y por la crisis financiera; y en el plano nacional, una recesión que se sabe cuando comenzó, pero no se sabe cuando terminará. Mi deseo es que su mandato presidencial sea exitoso, pero estoy seguro que tendrá que navegar en medio de la tempestad. Ahí, al final, es que se prueban los líderes.

¿Cuál cree que será el papel de Hillary Clinton en la presidencia de Obama?

OJM: Será una Secretaria de Estado (de Relaciones Exteriores), con mucha influencia. Tiene que romper el mito de que ningún Secretario de Estado ha sido luego Presidente/a de Estados Unidos.

¿Cree que conseguirá acabar con la guerra de Irak, como prometió en su campaña electoral?

OJM: Sí. Y ya los pasos se han comenzado a dar. Ya existe una hoja de ruta, con fecha de salida de las tropas de Estados Unidos. Confiar en que esta hoja de ruta se aplique, y que Irak, cada día, fortalezca sus instituciones democráticas.

Valoració d'un bloc: Neither Pepsi nor Coke

http://neitherpepsinorcoke.blogspot.com/

El bloc de Maria Palos té un títol, si més no curiós i amb referències nord-americanes. La guerra entre aquestes dues marques de begudes és coneguda per tots i d’alguna manera té relació amb la lluita Obama – McCain.

Neither Pepsi nor Coke és un bloc força complert, ja que té més de 25 entrades. A més, també disposa de vídeos i fotografies que agilitzen la lectura. El color de fons està ben escollit, perquè no hi ha cap problema per poder llegir la informació.

Pretén donar una visió general, però a l’hora complerta del president electe. Podríem dir que el tema en què se centra aquest bloc és l’equip d’Obama, ja que ha avançat qui és el nou secretari d’habitatge i també ha fet un article sobre l’equip del nou president nord-americà. A més, també ha elaborat el perfil de Sonal Shah.

D’altra banda, com he dit anteriorment, tracta d’altres temes més generals, com per exemple quin és el canvi que portarà Barack Obama i quines conseqüències té. També és important comentar que la Maria intenta i, personalment, crec que ho aconsegueix aprofundir i analitzar els temes.

Per últim, un punt positiu és que dóna la seva visió personal. Aquest aspecte aporta dinamisme i fa que sigui un bloc digne de ser visitat.

Perfil de Hillary Clinton

Repassant l'equip d'Obama, destaca la figura de Hillary Clinton, la coneguda ex primera dama d'EUA sota la presidència del seu marit Bill Clinton. L'any 2008, Hillary Clinton va optar amb Obama a la candidatura demòcrata a la Casa Blanca, que finalment va caure a favor d'Obama. Malgrat això, durant els últims mesos ha estat involucrada en la campanya electoral de la candidatura demòcrata. I actualment, és un dels membres de l'equip de Barack Obama.

Hillary Diane Rodham Clinton va néixer l'any 1947 a Chicago en una família acomodada d’Illinois. Va decidir cursar la carrera de dret a la Facultat de Dret a La universitat de Yale, on va conèixer a Bill Clinton, el que seria el seu futur marit. Es tracta d’una advocada molt influent, tant és així que ha estat nomenada en dues ocasions entre els 100 millors advocats del país. També és la senadora de l’estat de Nova York més jove al obtenir aquest càrrec.

Hillary Clinton, una dona tenaç, que ha lluitat per a què l’educació i la salut dels nens fos de millor qualitat. Aquest propòsit el va dur a terme quan Bill Clinton va ser electe governador d’Arkansas i avui dia encara segueix defensant els drets dels infants, com ho vam poder comprovar a la seva darrera campanya per la candidatura demòcrata a la presidència dels Estats Units.

En aquesta campanya va topar amb Barack Obama, ells dos van protagonitzar debats televisius molt intensos. En perdre la seva opció a la Casa Blanca es va incorporar a l’equip demòcrata, en el que va lluitar per la presidència, que finalment el 4 de novembre va guanyar Barack Obama, convertint-se en el primer president negre de la història i esdevenint així un canvi molt important a nivell mundial.

Hillary Clinton serà la secretària d’estat d’Obama, càrrec que dóna una gran projecció internacional, ja que s’ocupa dels afers exteriors nord-americans.

Millor que no opinin…

Ja fa dies que sembla que els ciutadans i les ciutadanes de l’Estat no s’acaben de sentir prou satisfets amb la seva democràcia. Cada cop és més freqüent sentir queixes que lamenten l’autisme dels polítics, el seu desinterès un cop ja no necessiten els vots, etc. Ben sovint les opinions del carrer reflecteixen una desafecció cap als nostres polítics que són tractats de ‘vividors’, ‘demagogs’ i altres qualificatius semblants.

No ens ha d’estranyar, doncs, que els ideòlegs polítics (que naturalment no són els líders a qui votem) hagin reflexionat sobre el tema i mirin de trobar una solució al problema de la manca de confiança ciutadana. Ja fa temps que els nostres ‘homes públics’ prometen que no s’oblidaran de nosaltres i ens tindran en compte al llarg de tota la legislatura, però això són bones paraules i no sembla que els descreguts votants es conformin ja amb tan poca cosa.

Ha calgut, doncs, inventar un terme nou: la democràcia participativa. El terme és certament redundant, perquè la democràcia, per definició, ha de ser necessàriament participativa. Com que avui en dia ja no podem reunir tots els votants a l’àgora (tal com feien els grecs), la manera de saber el que volen són les enquestes i les consultes populars.

El primer mètode sembla ja cremat i la seva fiabilitat està cada cop més en entredit, perquè, pel que sembla, la gent no diu el que pensa al primer desconegut que els truca pel telèfon. El segon mètode, en canvi, sembla la gran esperança del sistema. Els referèndums permeten saber el que la gent pensa realment, però fins al moment se n’han fet ben pocs i ben poc significatius. I quina deu ser la raó que no s’acabi de posar a la pràctica aquesta democràcia participativa de la qual tant se’n parla? per què dimonis no hi ha cap consulta popular més enllà d’alguna pregunta circumstancial a no sé quin poble?

Crec que la raó és prou simple: la gent vota el que li dóna la gana i no mira de ser raonable i convenient. Si ens haguessin preguntat sobre la guerra de l’Irak haguéssim dit que no, i així ¿com s’havia de fer la foto de les Açores el nostre líder mundial del bigoti? Si ens preguntessin sobre les subvencions públiques per millorar la liquiditat del sistema financer, haurien de tancar un munt de bancs plens d’executius aprenents d’especuladors. Si ens demanessin sobre la urbanització del litoral, la màfia del totxo hauria de construir al seu pati de casa. I, vés a saber, si ens preguntessin sobre el matrimoni homosexual fins i tot podria ser que li donéssim una alegria al pintoresc dirigent de l’Episcopat espanyol. O potser li faríem veure que les seves tenebroses advertències són ja una relíquia del passat, com la mateixa Santa Inquisició que tant sembla enyorar l’arquebisbe de les ulleres fosques.

En fi, sortiria el que sortiria, però seria el que els votants voldrien que sortís. I això, ara per ara, no sembla que estigui a la llista de prioritats de la nostra conformista classe política, més preocupada pel que diuen les intencions de vot que no pas per saber el que volen realment els seus votants. Recordeu allò que deien els il·lustrats: tot per al poble, però sense el poble.

Espanya vol millorar les relacions militars amb Estats Units, aprofitant l’arribada de Barack Obama

Degut als canvis que hi ha hagut als Estats Units, el Govern espanyol té com a objectiu establir una relació militar més sòlida amb aquest país. Per això, la ministra de Defensa, Carme Chacón, presentarà el proper dimecres al Congrés la nova directiva de defensa nacional, un document que resumeix les noves normes militars per als pròxims quatre anys i que el president del Govern, Jose Luis Rodríguez Zapatero aprovarà a finals de 2008.

El Govern està d’acord amb la decisió de Zapatero de deixar enrere les tensions acumulades amb l’Administració Bush. El triomf de Barack Obama viscut el 4 de novembre d’enguany, obre un nou canvi de rumb a Estats Units i una esperança de millora en les relacions internacionals.

De fet, Espanya intensificarà encara més la col·laboració militar amb els Estats Units en aquelles missions de pau on siguin requerides les Forces Armades espanyoles. Així doncs, el Govern aplicarà una partida pressupostaria estable per reforçar aquestes forces i d’aquesta manera tenir un exercit més modern i que estigui a l’alçada dels seus aliats europeus i de l’Aliança Atlàntica.

Les eleccions més cares de la història nord-americana

El cost de les eleccions generals als Estats Units ha suposat més de 5.300 milions de dòlars, és a dir, 4.150 euros. Aquestes han estat les eleccions més cares en la història del país, segons ha informat l'organització Centre per a Polítiques Responsables (CPR).

"Ens ha sorprès durant anys el cost de les eleccions, especialment les presidencials, però aquesta és la primera que supera la fita dels 5.000 milions de dòlars", va explicar Sheila Krumholz, directora executiva de CPR.

Aquesta elevada xifra demostra el volum d’aquest país i de la feina que han de fer els candidats per donar-se a conèixer davant dels milions d’electors, que finalment els votarà. Barack Obama va comprar espais televisius de mitja hora a les cadenes televisives més importants del país per aparèixer als mitjans de comunicació i aconseguir que el públic el votés. Per la seva banda, John McCain feia aparicions estel·lars en programes televisius criticant a Obama i argumentant que la seva campanya no disposava de tants diners per fer el mateix que el seu rival demòcrata.

El cost de la campanya electoral entre els dos candidats està al voltant dels 2.400 milions de dòlars, estem parlant de 1.875 euros. Els dos candidats han recaptat en total més de 1.500 milions de dòlars , és a dir 1.170 euros, des de l'inici del cicle electoral al gener de 2007.

Els diners destinats en les campanyes generals, publicitat, educació i mobilització de votants provenen de les mateixes fonts que han finançat eleccions passades. La suma total dels costos d’aquestes eleccions representa un increment del 27% sobre el cicle electoral de 2004.

"Comparat amb altres dates, les eleccions no representen una gran despesa. El que volem transmetre és que durant molt temps només els rics han donat xecs als polítics però ara, cada vegada, el ciutadà mig pot convertir-se en donant, encara que doni menys", va dir a Efe Massie Ritsch, portaveu de CPR.

La nit americana: Obama, l’esperada victòria

Ja arribat el dia D, s’ha acabat la campanya electoral i s’han fet públics els resultats de les eleccions. Barack Hussein Obama serà el pròxim president dels Estats Units. El triomf ha estat aclaparador. El president electe ha obtingut 349 vots electorals sobre 162 del seu rival republicà John McCain, molt lluny dels 270 que es necessiten per aconseguir la presidència.

Obama serà el 44è president del país, però el primer president negre en la història d'un país d'origen esclavista. L'elecció del candidat d'origen afroamericà suposa un punt d'inflexió en la història d'un país on la minoria negra ha estat tradicionalment discriminada.

La nit del 4 de novembre serà recordada com una jornada històrica, pel fet abans comentat, i a més, perquè s’han produït una sèrie de rècords, que podrien canviar el mapa electoral. Com és el cas de Colorado o Virginia, estats on feia dècades que no guanyaven els demòcrates, i enguany, Obama ha vençut al republicà McCain en aquests estats.

D’altra banda, la participació de la població negra ha superat totes les expectatives i un 95% ha recolzat al demòcrata. La comunitat hispana, que als sondejos previs no apostava per Obama, finalment, s’ha decantat per donar-li el seu vot.

El president electe ha aconseguit un suport sense precedents entre la població jove i les persones que han votat per primer cop. Tant és així, que més del 65% dels menors de 30 anys han votat per Obama, mentre que només el 30% ho ha fet per McCain, es tracta d’una diferencia molt més accentuada que en qualsevol elecció anterior. Dels que han anat a les urnes per primera vegada, gairebé el 70% ha votat pel demòcrata, per contra, el 30% ha escollit al republicà.

El demòcrata assumirà el càrrec el proper 20 de gener de 2009 i també es renovaran les dues cambres que integren el Congrés o Parlament dels Estats Units, on els demòcrates han incrementat el seu recolzament.